Segons l’alçada. Els castells poden ser de 6, 7, 8, 9 i fins i tot 10 pisos d’alçada. En tots els castells hi ha la pinya (la base que aguanta el pes i l’estructura del castell: com més àmplia millor), el tronc (l’estructura de castellers que hi pugen a sobre i que pot ser de dos a cinc pisos d’alçada) i el pom de dalt, que configuren tres pisos ‑els dosos, l’aixecador i l’enxaneta‑ formats pels més petits. Els castells de nou pisos estan a l’abast de molt poques colles i els de 10 es veuen molt de tant en tant (només se n’han descarregat dos en tota la història).

 

Segons el nombre de castellers per pis. Generalment, els castells es formen amb dues, tres, quatre o cinc persones per pis, tot i que excepcionalment també n’hi poden haver de set, nou o dotze. Quan un castell té una sola persona per pis se’n diu pilar. Els pilars s’alcen a l’inici i al final de l’actuació.

El nom del castell surt de la combinació d’aquests elements. Així, un castell de vuit pisos amb tres persones a cada pis és un “tres de vuit”.

A més, hi ha castells especials bé per tractar-se d’estructures complexes, com ara els castells amb un pilar al mig, o per la tècnica amb què es fan, com ara els castells aixecats per sota.

 

Segons l'estructura de la base. La pinya és la base dels castells, però algunes construccions importants porten folre, que és una segona pinya més reduïda a sobre d'aquesta. Alguns dels castells més alts fins i tot duen una tercera pinya, les manilles. En alguns casos, un mateix castell (per exemple, un quatre de nou), es pot fer amb o sense folre.

 

Les següents imatges il·lustren les parts del castell i la composició d'un pinya. Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PRACTIQUEM

 

La segona sessió ha estat pràctica. Hem après la tècnica per pujar un castell i fins i tot els moviments per fer d'acotxador i enxaneta.

 

Acotxador. L'aixecador (o acotxador) és el casteller que ocupa el penúltim pis d'un castell. La seva posició al castell és acotxada, amb els peus sobre una espatlla de cada dos i agafant-se a un braç diferent amb cada mà. Té la funció d'assegurar l'enxaneta i donar-li un punt de suport en el moment d'aixecar-se i fer l'aleta. Juntament amb els dosos i l'enxaneta formen el pom de dalt.

Normalment l'aixecador és un nen o nena de 5 a 10 anys i el més menut de l'estructura del castell, exceptuant-ne les colles universitàries que només disposen de castellers d'edat més avançades.

 

Enxaneta. És el casteller que corona les estructures humanes anomenades castells. Fins que l'enxaneta no arriba al capdamunt del castell i posa els dos peus sobre les espatlles dels dosos, el castell no es considera carregat, i en aquest moment, l'enxaneta fa l'aleta. En el cas dels pilars, no es considera carregat fins que l'enxaneta es deixa anar de les dues mans del casteller del pis inferior.

Per norma general, l'enxaneta és un nen o nena, d'entre 5 i 10 anys, tot i que algunes colles castelleres disposen d'enxanetes de més edat, especialment les colles universitàries, on tots els components tenen edat per dur a terme estudis superiors.

Contràriament al que hom sol pensar, l'enxaneta no és el casteller més petit del castell, sinó que ho és l'aixecador, perquè l'enxaneta pugui passar més còmodament per sobre seu.

 

A continuació podeu veure en imatge la nostra pràctica.